Ul bel
sentée sora a l'aquedòt lè sc’tai netad
Va piàn-che-ti-bòrli ..!
L’è un sentée che mi a ciami inscì
…
l'è chel che da l'acquedot sora a Contòn
u s'infila nel bosc'ch...
L'è un sentée pian, facil
per còor a pè, sc'trèng’ e pièn da cürvi …L'è un sentée pian, facil
E pöö a ghé anca una quai valégia sücia
… con sas e bociòn in bela visc’ta …
che quando iè pièn da föia te risc'cia da borlàa là e fat màa …
E pöö ... uhei che sc’tremizi … ti incrosi un òm con el so can lasàad liber …
E pöö ... uhei che sc’tremizi … ti incrosi un òm con el so can lasàad liber …
magari da chi gràm ... lì in mez al
bosc'ch … che sc’bandada per lasàl pasàa ..!
Però ades el sentée l’è net.
Però ades el sentée l’è net.
Quaidün la pensàa ben da netal, u la
pulìid con el bofet, la tiràad via tuc’ i föi sech …
Però l’è quasi pecàad perché ...
Però l’è quasi pecàad perché ...
el bosc'ch con tüc’ i so föi sech in
tèra l'era una bela visiòn de colòor …
chi bianch, chi ròss e … chi amò verd …
simbol de l'autün.
Che pàas … ades però a sa pò caminàa e
còor sul sentée netàad.
GianClaudio Lanini
Nessun commento:
Posta un commento