pubblicità a pagamento

lunedì 17 ottobre 2016

La natüra senza colòor

 Dopo düü dì d’acqua,
guardando ben el làagh a dü pas dal  Debarcadéro  da Ténér, 
a védi che la  riva l’è amò biòta … 
la manca completament l’acqua 
e per podée bagnàs i pè, o magari anca i ginöc’, 

a ghé da nàa denta un bel po’ … via disc’tand dala riva …
Una riva mal cürada che la s’è disc’tacada dal làagh …
Ades a ghé pü domà sas e bocioni che vanza föra dala palta …
Quando pöö el sòo ala fìn dela giornada 
u s’è sc’basàad in un tramonto pitosc’t sc’cüür  
sula sinistra del pontil tüt  l’è diventàad püsée tetro … 
tüt  l’è  püsée grìis … 
e a sa véed i pài del Debarcadéro che i vanza sü da l’acqua 
sc’cüur come i negri d’Africa  
perché i somea püsée alt del normàl …
El vörée imbarcàs sula paserèla ades per la géent l’è pitosc’t pericolòos
perché l’è diventada tüta in discesa …
Se el livèl de l’acqua  u continuerà  a sc’basàs 
el batèl  u tocherà el fond del làagh 
come i barchét metüüd a süc’ süla riva …
Incöö l’è tüt senza vita e senza colòor …  
i nüvoloni négher amò carich d’acqua 
  i fa mia spéràa in un doman col sòo …


Lanini Gian-Claudio

Nessun commento:

Posta un commento